Back London Calling Czech London Calling Danish London Calling German London Calling English London Calling Spanish لندن فرا میخواند Persian London Calling Finnish London Calling French London Calling Galician London Calling HE

London Calling

Infotaula d'àlbumLondon Calling
Tipusàlbum d'estudi Modifica el valor a Wikidata
ArtistaThe Clash
Publicat14 desembre 1979 Modifica el valor a Wikidata
Gènerepost-punk, new wave i punk rock Modifica el valor a Wikidata
Durada65:07 Modifica el valor a Wikidata
Llenguaanglès Modifica el valor a Wikidata
DiscogràficaColumbia Records
Epic Records
Legacy Modifica el valor a Wikidata
ProductorGuy Stevens
CrítiquesAllMusic 5/5 estrelles5/5 estrelles5/5 estrelles5/5 estrelles5/5 estrelles

[1]
Rolling Stone 5/5 estrelles5/5 estrelles5/5 estrelles5/5 estrelles5/5 estrelles

[2]
Formatdoble LP i estríming de música Modifica el valor a Wikidata
Pistes
A1. London Calling
A2. Brand New Cadillac
A5. Rudie Can't Fail (en) Tradueix
B3. Lost in the Supermarket (en) Tradueix
B4. Clampdown (en) Tradueix
B5. The Guns of Brixton
D5. Train In Vain (Stand By Me) Modifica el valor a Wikidata


Cronologia
Sandinista!
(1980) Modifica el valor a Wikidata →
Spotify: 5sToefz0yoJSOK9jxxUcgY Discogs: 19382 Allmusic: mw0000189413 Modifica el valor a Wikidata

London Calling és el tercer àlbum del grup britànic The Clash, editat per CBS Records i publicat el 14 de desembre de 1979 al Regne Unit i el gener de 1980 als Estats Units per Epic Records.

És un disc de rock de referència,[3] i barreja diferents estils:[4] ska, pop, new wave, rockabilly, jazz, soul i reggae. Els temes que s'hi evoquen i denuncien a les cançons són l'atur, el consum de drogues, els conflictes racials, la política així com les responsabilitats dels adults en la societat.[5] Amb aquest àlbum doble, el grup busca de desmarcar-se del moviment punk que considera que està en decadència.[6]

Va vendre gairebé dos milions d'exemplars en tot el món,[7] es va certificar com a disc de platí als Estats Units[8] i va permetre els Clash de sortir del microcosmos punk.[9]

  1. ↑ Stephen Thomas Erlewine. «The Clash - London Calling» (en anglès). Review. [Consulta: 29 gener 2009].
  2. ↑ Pat Blashill. «The Clash - London Calling» (en anglès), 22-09-2004. Arxivat de l'original el 20 de juny 2008. [Consulta: 29 gener 2009].
  3. ↑ Chicago Review Press. The Encyclopedia of Dead Rock Stars: Heroin, Handguns, and Ham Sandwiches (en anglès), 2008. ISBN 1556527543. , p. 486,
    « The best Clash record — and to many, one of the best rock albums of all time —

    was 1979's London Calling (1980, US).

    		»
  4. ↑ Au Diable Vauvert. Babylon's Burning - Du Punk au Grunge (en francès), 2007. ISBN 284626130X. , p. 537,
    « Aquest àlbum, que oferia una plètora d'estils, tenia més en comú amb els 101ers que qualsevol cosa que hagués pogut tolerar en Rhodes. »
  5. ↑ Tom Sinclair. «The Best Album of All Time» (en anglès), 24-09-2004. Arxivat de l'original el 14 de juny 2012. [Consulta: 15 gener 2009].
  6. ↑ (francès) Pascal Dupont. «The Clash», 25-10-2004. [Consulta: 30 gener 2009]. «Per tant, era clar que el moviment punk no portava enlloc. Als quioscos, es venien postals on es veien crestes vermelles a King's Road, com una tribu en vies d'extenció. No volien acabar en una postal.»
  7. ↑ «8) London Calling» (en anglès). classement des 500 plus grands albums de tous les temps, 01-11-2003. Arxivat de l'original el 10 d’abril 2010. [Consulta: 15 gener 2009].
  8. ↑ «Gold and Platinium» (en anglès). [Consulta: 15 gener 2009]. «Title : LONDON CALLING - Certification Date : 02/14/1996»
  9. ↑ Jones, Allan «Death or Glory» (en anglès). Uncut [Consulta: 17 gener 2009]. «I don't see Joe much after this, watch from a distance as London Calling turns The Clash into a major rock band, the world theirs if they want it.»
From Wikipedia, the free encyclopedia · View on Wikipedia

Developed by Tubidy